VIGILANT EN LA NIT

VIGILANT EN LA NIT

dimecres, 25 de novembre del 2015

MALLORCA

Cada any hi anem. Ininterrompudament cada estiu i, a voltes, en altres dates. La meva terra es mereix un homenatge. Per això li reto en aquest escrit, modest i amb molt de sentiment. Vull agraïr l'ajut de la meva germana Rosa Maria i de la meva tieta Lolín Pérez. 






                              MALLORCA  

                                                                 A la memòria de Gabriel Fuster Perelló



Hi he tornat i he marxat un altre cop com des del començament de la meva vida. Quinze dies de tres-cents seixanta-cinc. Dies que passen de pressa , com la vida mateixa. Tot se’ns escola per les esquerdes sense adonar-nos-en. Un vent imprevist  aixeca les fulles i se les endú enllà qui sap on. Les intentem agafar però no tenim prou mans.

Sempre a l’estiu, quan el sol escalfa tant. Aquell sol que he vist reflectit en les aigües clares, les immenses gotes totes juntes que acaricien les platges o se les volen cruspir quan s’enutgen. El sol sempre present en les nostres pells,  en els nostres ulls , en els nostres cossos.  Ens fa ser optimistes amb aquesta il·luminació natural, que ens remunta els sentiments. I com maleïm els pobres núvols quan ens anem a banyar a l’aigua salada!

Mallorca, farcida absolutament de records, de vivències passades que reinterpretem amb els pas del dies. El cap ens madura, els records s’hi acomoden , no sabem si realment allò va passar com diem o ho hem canviat sense adonar-nos-en. Podríem omplir el llibre amb les alegries, els crits de joia, els somriures , el repòs, aquest  fugir de la rutina, aquest trencament amb la realitat. També podríem omplir el llibre amb les absències, dels que ja no hi són, dels que han anat marxant , alguns esperant la mort, d’altres sense saber-la a prop. També nosaltres hem anat canviant: alguns ens hem fet menys eixelebrats, més reflexius , més conservadors, menys lluitadors.

I els infants que han esdevingut homes i dones. Alguns han marxat de Ses illes cap a d’altres contrades però senten en la sang la necessitat de tornar-hi  encara que només sigui per pocs dies. D’altres hi romanen perquè no entenen el futur  sense tenir els peus ben arrelats a la terra.

El caminar acompanyat però íntim cap a la Torre dels Falcons. Allí vaig descobrir els escriptors i personatges literaris que més m’influirien en el meu procés vital: Juli Verne, Edgar Allan Poe, Arthur Conan Doyle, Agatha Christie, George Simenon , H. P. Lovecraft, etc.  Assegut a la vora de la torre, protegint-me del vent i escoltant les onades llunyanes que trencaven contra els penya-segats,  vaig acompanyar Sherlock Holmes en la seva lluita contra el professor Moriartry, vaig viatjar amb el Capità Nemo en el Nautilus, vaig escoltar d’amagat els interrogatoris del comissari Maigret, vaig veure en directe la caiguda de la casa Usher, em vaig acostar a l’horror de Dunwich, vaig opinar sobre algunes deduccions de Monsieur Poirot...

I abans de fer-se  fosc, berenàvem  prop de les coves del Drac. Venien els paons amb les cues policromades i es menjaven les nostres engrunes. Després, amb molt de respecte i temor, m’acostava fins a l’entrada de les Coves. L’escala que baixava cap a la porta de fusta closa d’on venia un aire fred i estrany. I de petit m’imaginava  que era l’entrada de l’infern.

El dimoni em feia por. Era baixet i simpàtic però jo no el volia veure. Tan fosc i amb aquelles banyes punxegudes. Aquella forca més alta que ell. Ara el dimoni ja no hi és. Queda l’escultura de l’entrada. A dins, l’enrenou dels que mengen. Algaida.

He conegut cases que han estat enderrocades. La casa familiar a Manacor- al costat de la farmàcia antiga, senyorial i ombrívola-, amb moltes habitacions i mobles, i llibres. Amb l’alè del passat. El colomar i els llibres antics en les lleixes. Les novel·les de misteri. “El muerto que anda”. I l’anada sol al lavabo de baix, seguit per la mirada d’una dona en un quadre antic. Tot enderrocat i canviat. Com la “caseta” d’Es Port de persianes verdes , com part de les nostres vides.

I el Martell, el monument, anar a pescar a les roques, es “rivet”, el “Bar el Pino”, els turistes que van a les Coves,el llaüt, l’Hotel Estrella i el “limón i el limonero”, la casa de música.   Na Margot, en Pep, la Juanita, na Catalina, la Coloma i en Paco, l’Assumpta, Mumare , en Toni... I el Tio Gabri, en Sebastià Fuster i en Sebastià Piña, i Monpare i en Gabri ...

Mallorca i les seves platges i els seus paisatges. Les viles i la ciutat  que estimo per un motiu o altre: Sóller, Valldemossa, Palma, Manacor, Portocristo, Portocolom, Pollença, Alcúdia, etc.

I el bon menjar: el frit, el trampó, la porcella, les ensaïmades, la sobrassada, el botifarró, els cocarrois i les panades, ...  I el beure: el palo, les herbes, el Suau...

Hi tinc família, em queda molta família, hi vull tenir la família. Hi viu un dels meus millors amics, serè i inquiet, sempre amunt i avall i amb ganes de donar-te un cop de mà sempre que s’hagi de menester.

No hauria sobreviscut en aquest món injust si no hagués estat per Mallorca. Sembla una frase feta, senzilla, lapidària, però és la veritat. Vinc d’un món on tot està sobredimensionat: edificis a dojo, carrers amples, cotxes, sorolls, corregudes , pressa, estrès, quilòmetres i quilòmetres sense aturador... En una illa més o menys petita tot està més comprimit, més present, més a l’abast de tothom.

He marxat de Mallorca però hi tornaré. I en els ulls dels meus hi noto que també ho faran. Que han respirat i begut l’illa i que ja forma part d’ells. Com ells també són una part de Mallorca.


Ricard Pérez i Fuster - 24/09/2015


  

TODO SEGUIDO APARECE LA VERSIÓN  EN CASTELLANO



                                               MALLORCA

                                          
                                           A la memoria de Gabriel Fuster Perelló


He vuelto y he regresado de nuevo como desde el inicio de mi vida. Quince días de trescientos sesenta y cinco. Días que pasan deprisa, como la vida misma. Todo se escapa por las grietas sin que nos apercibamos. Un viento imprevisto levanta las hojas y las conduce quien sabe dónde. Intentamos cogerlas pero nos faltan manos.

Siempre en verano, cuando tanto calienta el sol.  Aquel sol que he visto reflejado en el agua clara, las inmensas gotas que acarician las playas  o que quieren comérselas cuando se indignan. El sol siempre presente en nuestra piel, en nuestros ojos, en nuestro cuerpo.  Nos hace optimistas  por esa iluminación natural, que acelera los sentimientos.  ¡Y cómo maldecimos a las pobres nubes cuando vamos a bañarnos en el mar!.

Mallorca, absolutamente llena de recuerdos, de vivencias que reinterpretamos con el paso de los días. Forman parte de nosotros, los recuerdos se aposentan; ignoramos si aquello ocurrió tal  como explicamos o si lo hemos cambiado sin darnos cuenta. Podríamos llenar un libro con las alegrías, los gritos de júbilo, las sonrisas, el reposo, el huir de la rutina, el romper con la realidad. También podríamos llenar el libro con las ausencias, de los que ya no están, de los que se han ido;  algunos esperando la muerte, otros ignorándola, tan cercana. También nosotros hemos ido cambiando: algunos somos más reflexivos, más conservadores, menos luchadores…

Y los niños y las niñas ya hombres y mujeres. Algunos se han ido de  las islas hacia otros paisajes, pero sienten en su sangre la necesidad de regresar aunque sólo sea pocos días.  Otros , permanecen porque no entienden el futuro sin tener los pies bien enraizados en su tierra.

El caminar acompañado y, a la vez, íntimo  hacia la Torre dels Falcons. Allí fue donde descubrí los escritores y personajes literarios que más  han influido en mi proceso vital: Jules Verne, Edgar Allan Poe, Arthur Conan Doyle, Agatha Christie, George Simenon, H.P. Lovecraft, ...  Sentado cerca de la torre, protegiéndome del viento  y  oyendo el rumor de  las olas lejanas que  rompían contra los acantilados, acompañé a Sherlock Holmes en su lucha contra el profesor Moriartry, viajé con el capitán Nemo en el Nautilus, escuché de escondidas los interrogatorios del comisario Maigret, presencié la caída de la casa Usher, me acerqué al horror de Dunwich, opiné sobre algunas deducciones de Monsieur Poirot…

Y antes de oscurecer, merendábamos cerca de les coves del Drac. Se acercaban los pavos imperiales con sus colas policromadas y  comían nuestras migajas. Después, con mucho respeto y temor, me acercaba a la entrada de les Coves. La escalera que descendía hacia la puerta de madera cerrada de donde salía un aire frío y extraño. De pequeño me imaginaba que era la entrada del infierno.

Algaida. El demonio me daba miedo. Era bajito y simpático pero yo  no quería ni  verlo. ¡Tan oscuro y  con aquellos cuernos!. La horca más alta que él. Ahora ya no está. Queda su  escultura en la entrada. Dentro, el rumor de los que comen en “Ca’l Dimoni”.

He conocido casas que han sido derribadas. La casa familiar en Manacor, junto a la farmacia antigua y señorial, con muchas habitaciones y muebles y libros. Con el aliento del pasado. El palomar, los libros antiguos en los estantes. Las novelas de misterio. “El muerto que anda”. Y cuando iba solo al baño del piso inferior, seguido por la mirada de una mujer de un retrato antiguo colgado de la pared. Todo derribado y cambiado. Como la “caseta” d’es Port de persianas verdes, como parte de nuestras vidas.

Y el “Martell”, el monumento, ir a pescar a las rocas, es “rivet”, el “Bar el Pino”, los turistas que se dirigen a las “Coves”, el “llaüt”, el Hotel Estrella y “el limón y el limonero”, la casa de música. Margot, Pep y Juanita, Catalina, Coloma y Paco, Assumpta, “Mumare”, Toni … Y el Tio Gabri, Sebastián Fuster y Sebastián Piña, “Monpare” i Gabri …

Mallorca y sus playas y sus paisajes. Los pueblos y la ciudad que amo por un motivo u otro: Sóller, Valldemossa, Palma, Manacor, Portocristo, Portocolom, Pollença, Alcúdia, …

Y la buena comida: el “frit”, el “trampó”, la “porcella”, la “llampuga”, las ensaimadas, la sobrasada, el “botifarró”, los “cocarrois” y las “panades”, … Y la bebida: el “palo”, las “herbes”, el Suau, …

Tengo familia, me queda mucha familia, quiero tener familia allí. Vive uno de mis mejores amigos, sereno y inquieto, siempre corriendo arriba y abajo  y dispuesto en todo momento  a echarte una mano  cuando sea necesario.

No habría sobrevivido en este mundo tan injusto sino hubiera sido por Mallorca. Parece una frase hecha, sencilla, lapidaria, pero es verdadera.  Vengo de un mundo  sobredimensionado: edificios por doquier, calles anchas, coches, ruido, prisas, estrés, kilómetros y más kilómetros sin fin … En una isla más o menos pequeña todo está más comprimido, más presente, más a disposición de todo el mundo.  

Me he ido de Mallorca pero volveré. Y en los ojos de los míos noto que también lo harán. Que han respirado y bebido de la isla y que  ya forma parte de ellos. Ellos  son también una parte de Mallorca.

Me he ido,  pero permanezco, porque nunca he marchado del todo.



  
 Ricard Pérez i Fuster - 24/09/2015  








  

dimecres, 18 de novembre del 2015

PRESENTACIÓ DE "DE SOLITUDS I TEMPESTES" A LA LLIBRERIA VAPORVELL DE PREMIÀ DE MAR

Divendres 13 de novembre es va presentar el meu llibre de relats a la llibreria VAPORVELL de Premià de Mar.  Aquesta llibreria , inaugurada oficialment el passat 14 d'abril està situada al carrer Doctor Fleming, 10 de Premià de Mar. El seu propietari, en Xavier Boronat, ha mostrat una gran valentia a l'hora d'obrir una llibreria en uns temps tan convulsos per la cultura i per la literatura en general, fet que l'honora. Hem de tenir en compte que aquesta llibreria és la única existent actualment a Premià de Mar. Li desitgem tots els èxits!


En la presentació hi va participar el meu germà poeta  en Gabriel Maria Pérez Fuster, de qui ja he parlat en altres entrades d'aquest blog. Va fer una breu exposició sobre l'ASSOCIACIÓ UNIVERS ÀGATHA AUTISME, de la que és president i fundador, i que té com a objectiu  conscienciar la societat sobre l'Autisme però des d'una vessant cultural. Actualment estan preparant un disc amb músics de renom  i , més endavant, un llibre que estarà integrat per una selecció d'escrits i poemes de tothom que hagi volgut col.laborar desinteressadament. En Gabriel va acabar la seva exposició recitant dos dels seus millors poemes. 

En Gabriel va fer una breu semblança sobre mi com a escriptor i després d'agraïr en Xavier Boronat pel seu suport i també als assistents, vaig iniciar la presentació. Vaig exposar el que habitualment faig: la ráo d'escriure, els escriptors que més m'han influenciat, el significat dels relats i dels personatges del llibre, els meus plans de futur, el meu mètode d'escriptura i la importància del fet de llegir com una costum imprescindible.  Entre els autors que vaig citar destaca el nord-americà Charles Bukowski  (1920-1994) de qui vaig llegir un parell de poemes. 

Del meu llibre vam llegir els següents relats: "El tren de la bruixa", "Els companys de pis", "El segon" i un fragment del "Túnel de la Rovira".

Tot seguit penjo unes fotografies de l'esdeveniment.











dimecres, 28 d’octubre del 2015

PRESENTACIÓ DE "DE SOLITUDS I TEMPESTES" A L'AGRUPACIÓ

Aquest dimarts 26 d'octubre, a la seu de L'AGRUPACIÓ  (Associació de Jubilats, Pensionistes i Ex-empleats del Grup "La Caixa") del carrer París 189 de Barcelona, es va fer la presentació del meu llibre de relats "De solituds i tempestes" amb una gran assistència de públic. La pianista i mare de l'autor Elena Fuster, conductora del curs "FEM MÚSICA"que s'imparteix en dimarts al matí quinzenalment  amb concerts quatre tardes a l'any (podeu consultar el seu blog  en "ELS SOMNIS DE BASKERVILLE") es va encarregar d'organitzar-ho tot d'una manera impecable. Per l'ocasió vam comptar amb la participació desinteressada de la soprano lleugera  Rosa Maria Ribas acompanyada magníficament al piano per l'Elena Fuster. La música va estar dedicada exclusivament a Puccini i va cantar d'una manera superba les següents àries: "O mio babbino caro" de "Gianni Schicchi", "donde lieta uscí" de la Mimí de "la Bohème", "Vissi d'arte" de Tosca, "in quelle trine morbide" de Manon  i "Quando m'en vo" de la Mussetta de" la Bohème". Els aplaudiments dels presents van certificar l'èxit de la seva interpretació. 

Per la meva banda vaig explicar l'ofici d'escriure, com es construeix un relat i els autors que més m'han influit.. També vaig parlar del escrits que tinc adormits en un calaix i del perquè del títol de la meva obra i quin era el nexe comú de tots els relats. També vaig llegir un poema de Charles Bukowski on l'autor americà expressa d'una manera senzilla i emotiva la seva solitud i depressió davant la vida. 

Vaig estar envoltat de la meva família, que sempre m'ha donat suport en la meva aventura literària. Al meu costat va seure l'Ester Riera, anterior reponsable de la "Llibreria la Ploma" que va ser en el seu dia la llibretera que va organitzar la primera presentació del meu llibre el 9 d'abril d'aquest any i a la que li estic molt agraït. 

Quant a les lectures el meu germà Xavier va llegir un fragment del relat "La dona que va anar sola al Tibidabo", la meva germana Rosa Maria va llegir "El tren de la Bruixa", l'Ester i el meu fill Pau "Els companys de pis", el meu germà Gabriel (poeta i dinamitzador cultural) "El segon" i jo vaig acabar llegint un fragment  d"El  Túnel de la Rovira" on s'expressa el fil comú dels relats que conformen el llibre. 

Vull agraïr a l'AGRUPACIÓ i els seus presidents Jaume Torrents i Montse Ventura tot el seu suport, així com a la meva mare Elena Fuster i a la Rosa Maria Ribas la seva col.laboració . També a la meva família i als assistents .

Penjo unes fotos de l'acte presses per la meva dona Anna, on hi surten els asistents, els col.laboradors, la soprano i la pianista i els reponsables de l'AGRUPACIÓ. Repeteixo: moltes gràcies a tothom!.

















dilluns, 19 d’octubre del 2015

PRESENTACIÓ DE "de solituds i tempestes" a la llibreria L'ARGONAUTA de Balaguer.


 El propassat dissabte 17 d'octubre va tenir lloc la presentació del meu llibre de relats a la llibreria L'ARGONAUTA de Balaguer. 

Inaugurada el mes de maig d'aquest any amb l'esforç i la voluntat de n'Andrea Giovannoli i els seus col·laboradors, , està situada al carrer Barcelona número 28 de Balaguer.  Té un fons literari de 2.500 llibres amb 152 metres quadrats d'exposició . El disseny de l'espai i els expositors és ideal i, a més, disposa d'un lloc per poder fer activitats.  Podeu ampliar l'informació tot entrant a la seva web   http://largonauta.cat/.

Agraeïxo a l'Andrea que em permetés disposar del seu local per fer la presentació. Hi havia unes vint-i-cinc persones . Començà la presentació el pintor David Cerezales i Pomar (qui recentment ha inaugurat una exposició al Monestir de les Avellanes amb gran èxit). Al llarg de la vetllada vaig comentar quines eren les meves influències literàries, la raó d'escriure, el que vaig viure a casa de petit quant a un pare lector compulsiu, perquè m'agrada llegir i, també, el rerefons dels personatges que formen part del conjunt dels relats, amb un denominador comú: la solitud. 

En David Cerezales llegí un fragment del relat "El palau resplendent", la meva germana Rosa Maria el relat "El tren de la bruixa", entre el meu fill Pau jo "Els companys de pis" i entre la meva dona Anna i jo "El segon". Vaig acabar llegint un fragment d'"El túnel de la Rovira " on es resumeix el perquè de la meva escriptura.  Vam acabar l'acte amb un vermut ben literari. 

Penjo unes fotografies on surten els assistents, la meva germana Rosa Maria, en Pau i la meva dona Anna.   

Una vegada més: Gràcies per brindar-me l'oportunitat de poder presentar el llibre en un lloc tan privilegiat!
















dimecres, 7 d’octubre del 2015

SOBRE SHERLOCK HOLMES: EL MEU GRAN PERSONATGE DE FICCIÓ

Els "Somnis de Baskerville" és el títol del meu blog. La novel·la curta "El gos dels Baskerville" és una de les meves favorites quant a relats de misteri. Jo ja havia descobert Sherlock Holmes molt abans, quan de petit vaig seguir per televisió española , després del "1,2,3 responda otra vez" amb Kiko Ledgard, la sèrie de la BBC protagonitzada pel gran Peter Cushing (d'ell en teniu una foto al blog) i Nigel Stock com al doctor Watson.

A casa nostra sempre hi havia un munt de llibres. Un dia vaig descobrir, enquadernats en color grana, dos volums que incloïen tots els escrits de Conan Doyle sobre el famós detectiu i  editats per "Aguilar". Li vaig demanar permís al meu pare i me'ls va deixar llegir. Des d'ençà Sherlock Holmes no m'ha abandonat mai.  El detectiu anglès, misàntrop i genial és el meu personatge de ficció preferit.  He llegit les seves aventures una i mil vegades. Les tinc publicades per diverses editorials. La novel·la  "El gos dels Baskerville"la tinc ens sis volums diferents, dos d'ells en anglès.  He estat a Londres per a visitar a Baker Street el suposat domicili de Holmes i Watson, reproduït com si el detectiu hi hagués viscut de veritat. 

Grans actors ja sia a la televisió com al cinema han interpretat el paper de Sherlock Holmes d'una manera genial: Basil Rathbone, Peter Cushing, Jeremy Brett, ...

No fa molts dies va ser el meu aniversari i la meva dona Anna em va regalar el preciós volum de les novel·les de Sherlock Holmes editat per l'editorial Akal, amb il·lustracions i anotat. Una autèntica meravella!

Holmes i Watson m'acompanyaran sempre. Amb ells  he pogut  fugir moltes vegades d'una realitat sovint massa quadriculada.

I ,per cert,  en cap dels escrits amb Holmes i Watson de protagonistes  el detectiu va pronunciar la famosa frase que se li atribueix erròniament: "Elemental, estimat Watson!"




dimarts, 11 d’agost del 2015

PRESENTACIÓ DE "DE SOLITUDS I TEMPESTES" A VILANOVA DE LA SAL

Vilanova de la Sal és un poble de la Noguera. Situat a uns dotze  quilòmetres de Balaguer i a una vintena d'Àger , i a tocar del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, és conegut per les Salines que li donen nom a la vila i que estan gestionades  actualment per l'Associació  Catalana de Lleure Formatiu  (ASCALFÓ). 

A l'octubre ja farà cinc anys que vam comprar-hi una caseta de poble i puc ben dir que ens hem trobat molt ben acollits amb l'afegit que l'encant  i tranquil.litat de Vilanova ens ha provocat les ganes de tornar-hi sempre que ens és possible sigui quina sigui l'estació de l'any. 



Divendres set d'agost a les 22 hores, al Local  Social, i amb motiu de la 5na. SETMANA CULTURAL organitzada per l'Associació de veïns Montalegre de Vilanova de la Sal, vaig dur a terme la presentació del meu llibre de relats "De solituds i tempestes".

Em vaig quedar parat en veure que el local era ple de gom a gom . Va iniciar la presentació de l'acte una companya dels organitzadors i, després , l'Anna Piqué va presentar l'autor tot començant a llegir un fragment del relat "La dona que va anar sola al Tibidabo", posteriorment  vaig prendre la paraula comentat el perquè del fet d'escriure, de la necessitat de llegir i de les ganes de fugir d'una realitat sovint massa freda per raó de la globalització i en la que sovint manca la reivindicació com a persona. La Marina va llegir el relat "El tren de la bruixa", la meva filla Helena "Els companys de pis" i la meva dona Anna "El segon". Per acabar vaig llegir fragments del relat "El túnel de la Rovira" on es reflecteix el perquè dels personatges del llibre.

L'acte va acabar amb un "pica-pica" en la inauguració de la Biblioteca. 

Vull agraïr de nou a la Vila, a l'Associació, a la Neus, a la Conxita, a l'Anna Piqué, a la Marina, a la meva dona Anna i la meva filla Helena, al Manel Mayorga per fer les fotografies i al Miquel per enregistrar l'acte, als responsables del local social i a tothom en general, l'acollida i el suport rebut en l'acte de presentació dels meus relats. 

Tot seguit penjo unes fotografies de la presentació fetes per l'amic Manel Mayorga. 















diumenge, 5 de juliol del 2015

PRESENTACIÓ DE "DE SOLITUDS I TEMPESTES" A LA LLIBRERIA "LA SIGLANTANA" DE LA BISBAL D'EMPORDÀ


Aquest dissabte quatre de juliol, es va cel.lebrar a la llibreria "La Siglantana" de la Bisbal d'Empordà, la presentació del meu llibre de relats "De solituds i tempestes".

Envoltats de llibres i de bons amics inicià l'acte el meu germà Gabriel Maria Pérez i Fuster, poeta i impulsor d'"Univers Àgatha", projecte solidari-cultural sobre l'autisme.Va explicar  records d'infantesa que visquèrem de  petits i després es referí al llibre i als relats que el conformen. 

Durant la meva xerrada vaig comentar el meu procés d'escriure, les meves fonts d'inspiració, els autors que més m'havien influenciat , els meus projectes futurs...

Es llegiren tres relats : "El tren de la bruixa" per part de la meva filla Helena, "Els companys de pis" per la meva germana Helena i "El segon" pel meu germà Gabriel.  

Al final de l'acte vaig llegir uns fragments del relat "El túnel de la Rovira".

Voldria agraïr a la llibreria la Siglantana tot el seu suport i ajut i, especialment, a la Neus Lloveras i en Joan per la seva empenta. També vull expressar el meu agraïment als assistents . 

Tot seguit penjo unes fotografies on surten en procés cronològic el meu germà Gabriel i jo, la meva filla Helena, la meva germana Helena,  els assistents i, finalment, en Gabriel i jo amb la Neus Lloveras, propietària de "La Siglantana".

Gràcies de nou a tothom!.