VIGILANT EN LA NIT

VIGILANT EN LA NIT

diumenge, 21 de febrer del 2016

EL COMPTADOR D'ESTRELLES



El meu imaginari està format per records, fets, persones, artistes... No te'n pots despendre. Forma part de tu, com els teus braços i les teves cames, com el teu cap i els teus peus. Et marca una part de la teva vida i de la teva història i l'acceptes perquè el necessites per sobreviure. 


Jaume Sisa forma part del meu imaginari. Fa un munt d'anys  que vaig descobrir un dels seus discs capitals: "Qualsevol nit pot sortir el sol" de l'any 1975. Jo tenia catorze anys i les seves cançons em submergiren en un món oníric i fantàstic, un món galàctic que em va convertir en  seguidor incondicional del cantant de la veu nasal.  Per a mi la cançó "Qualsevol nit pot sortir el sol" és de les millors que s'han escrit en l'història de la música popular, referent de generacions anteriors i posteriors. 


Sisa va publicar posteriorment discos d'un nivell extraordinari: "La galeta galàctica " i, sobretot, "La catedral", que és com una mena d'obra inclassificable per la seva mestria. Posteriorment va desaparèixer fart de tot i se'n va anar cap a Madrid durant quinze anys amb el nom de Ricardo Solfa, emprant una mica el mètode dels heterònims de Fernando Pessoa. Va retornar amb un mític concert al Palau de la Música on recordo que l'emoció desbordava arreu. Les llàgrimes em relliscaven galtes avall quan em retrobava amb "el cabaret galàctic"  o  amb "Voldria fer una cançó". 

Artista esquerp i a voltes distant, Sisa és fantasia  com allunyament conscient de la realitat. No es prodiga massa però hi és entre nosaltres. Malgrat tot sense ell no podria sobreviure. 

L'Editorial Empúries, va publicar el març del 2015 el llibre "Jaume Sisa - El comptador d'estrelles" escrit pel crític musical Donat Putx arrel de les converses que va mantenir amb el cantautor des de novembre del 2012 fins a gener del 2014. El recomano no només com un exercici reconstructor d'una època sinó també perquè en Sisa mostra una lucidesa mental extraordinari i un intelecte superlatiu. És una mena de crònica de temps passats que no haurien de quedar mai relegats a l'oblit. Construïm història arrel de les nostres vivències. 

Jaume Sisa és com el protagonista de la novel.la de Günther Grass "El timbal de llauna": el nen que s'ha negat permanentment a fer-se adult. Com molts de nosaltres voldríem si les convencions no ens  hi obliguessin.