VIGILANT EN LA NIT

VIGILANT EN LA NIT

divendres, 22 de desembre del 2017

PODRIA SER UN CONTE DE NADAL

Feia temps que no em dedicava al meu blog. Aquestes coses a vegades es fan esperar. He escrit un conte que m'agradaria que compartíssiu. Som a punt de tocar el Nadal. Són unes reflexions dramatitzades. Que tingueu molt bones festes!





                                      

                                                    L’ESTRANY



En Sergi estava assegut a la butaca, llegint una revista i bevent una cervesa. Acabava de tornar de la feina. Havia estat un dia dur. Havia fet vendes i dilluns havia de passar comptes amb el cap comercial.
Llavors van trucar a la porta. Empipat va mirar el rellotge, va deixar la revista damunt la tauleta i s’aixecà.
Sense prendre cap precaució va obrir. Davant seu hi havia un home calb, d’uns cinquanta anys i no gaire alt. Portava una gavardina fosca i agafava un maletí  amb la mà dreta.
-Que volia?
-Bona tarda! -va saludar amb una veu dolça.
En Sergi no li va respondre. Feia cara d’emmurriat.
-No el voldria molestar. Que podria passar un moment?
Li va semblar estranya la petició.
-Per quin motiu?
-Sóc venedor d’enciclopèdies. He fet un tomb pels pisos de la seva escala i no n’he venut ni una.
-No m’estranya -va fer en Sergi- Les enciclopèdies ja han passat de moda.
L’home es va treure un mocador de la butxaca i s’assecà la suor del front.
-Puc passar? -va repetir.
-No m’interessa comprar cap enciclopèdia -li va respondre secament.
-Deixi’m passar, si us plau! -li va gairebé suplicar- No he dinat, tinc set i li demano només uns minuts per a descansar.
En Sergi se’l mirava bocabadat. Una situació realment extraordinària. Però, ignorant el motiu, s’apartà i li permeté el pas.
-Suposo que a la seva dona no li molestarà- li va dir mentre es treia la gavardina.
-No sóc casat -va respondre assenyalant-li el menjador -Passi, passi.-va concloure de mala gana.
-Quin menjador més acollidor!-va dir amb un somriure.
Sense demanar permís es va seure en la butaca on en Sergi abans havia estat  llegint la revista. L’home mirava arreu com intentant copsar l’instant.
-Que em podria portar un got d’aigua?
En Sergi s’adreçà de mala gana a la cuina. Va tornar una estona després i li atansà el got. L’home es va beure el contingut d’un sol glop.
-Oh! Què bona! Quina set que tenia!
En Sergi s’assegué al seu davant i el mirà com si contemplés un animal engarjolat.
-Passat demà ja és Nadal -va dir l’home amb un somriure i, després de mirar arreu novament, afegí:-Veig que no ha decorat la casa!
-No m’agrada el Nadal -va dir amb un cert disgust.
-I , per què? -va preguntar l’home animant-se- Si és la millor època de l’any! Les famílies es retroben, els nens es moren d’il·lusió, es menja com no es fa durant l’any!
Silenci.
-Que no té família, vostè?
-Sí. Però escampada.
-Doncs el Nadal és la millor època per retrobar-se!
-I vostè en té de família? -va contraatacar en Sergi.
-Estic casat amb una dona meravellosa i tinc un fill.
-Me n’alegro -va fer sense convenciment.
Llavors l’home el mirà fixament:
-No li vull vendre cap enciclopèdia encara que tingui el maletí ple de catàlegs. No pateixi. Només demanava una mica de companyia. Em passo el dia voltant-la i sovint la gent em tanca la porta a la cara, m’ignoren o se’m treuen del damunt amb excuses. Jo els entenc. N’estan farts de venedors a tota hora.
Per primera vegada en Sergi es posà al lloc de l’altre.
-I de què viu si les enciclopèdies estan en clara decadència?
L’home, bufant, es repenjà a la butaca:
-No només venc enciclopèdies. Tinc de tot. Aparells que poden ajudar-nos en la nostra vida quotidiana, llibres, corbates, el que sia. L’interessa veure algun catàleg?
-No, gràcies! -va fer amb un gest de la mà -Tinc de tot i no vull res.
L’home no oposà cap resistència. Llavors s’aixecà de la butaca i en Sergi va fer  el mateix. Encaixaren i l’acompanyà fins la porta.
-Bé, gràcies per acollir-me aquesta estoneta. Ha estat molt amable.
Ja eren al llindar de la porta.
-Que tingui Bones Festes! -va fer l’home acomiadant-se amb un gest de la mà.
-Igualment.
En Sergi tancà la porta i tornà al sofà. Agafà la revista i la va obrir sense ganes. Uns minuts després s’alçà i s’acostà a la calaixera del davant. Anava remenant els calaixos com cercant alguna cosa que no trobava. Finalment ho aconseguí. Era una bola decorativa d’arbre de Nadal de color vermell. Mirà al voltant i la va penjar de la làmpada del centre de la sala. Després va tornar a la seva butaca i es posà a llegir la revista. Uns instants després va aixecar la mirada:
-“No m’ha dit el seu nom” -va pensar.
Va dipositar la revista damunt la tauleta i observà la bola vermella durant una llarga estona.

Ricard Pérez – Premià de Mar , 22/12/2017 






diumenge, 26 de març del 2017

LLETRES BLAVES PER L'AUTISME

Per fi el tinc a les mans. Després de temps d'espera, com un nadó desitjat que no acaba d'arribar mai a casa. Com la darrera peça de xocolata en el rebost, com la olor de la gespa humida per la pluja. 

Un llibre de més de dues-centes pàgines: "LLETRES BLAVES PER L'AUTISME". La portada de Miguel Gallardo, aquella cara de perfil, blava, amb uns ulls com llanternes que intenten trencar la foscor, el desconeixement general sobre l'autisme. 

Un esforç encomiable per part d'una petita associació : ASSOCIACIÓ CULTURAL UNIVERS ÀGATHA AUTISME, que només pretèn conscienciar la societat sobre el trastorn de l'autisme, al que li cal un reconeixement oficial i no només parauletes i bones intencions, perquè sigui considerat com el que és i perdi el discriminatori axioma de minoritari. 

I al front de l'Associació el meu germà Gabriel Maria Pérez Fuster, poeta i agitador cultural, amb la seva filla Àgatha com a epicentre de tot, amb el seu autisme no desitjat. 

El llibre, editat per l'editorial Stomberg, és un recull de relats, poesies, il·lustracions  i altres col·laboracions que els seus autors han enviat desinteressadament per una causa solidària. És bilingüe i costa 18 euros. 

Hi ha escriptors de renom i també  ressenyes científiques del desaparegut doctor Angel Rivière, especialista de renom en l'Autisme. 

Només vull reconèixer l'esforç de tanta gent anònima, de la que no surt als mitjans, que a poc a poc va aportant el seu granet de sorra per tal de que aquest maleït món que hem espatllat entre tots tingui una escletxa d'esperança. Esperança en un futur millor malgrat això sembli una simple utopia. 

El proper 4 d'abril a les 20.30, a la sala Luz de Gas de Barcelona, es farà la presentació oficial de "Lletres blaves per l'Autisme". Hi haurà col.laboradors desinteressats, el preu simbòlic de 5 euros anirà destinat a engrandir la solidaritat. No us ho podeu perdre!

Treure un llibre a la llum sense ser escriptor mediàtic, sense suport institucional i amb un esforç considerable té un mèrit inabastable. No deixeu de ser solidaris si sou inquiets culturalment. Hem de fer llum enfront la foscor imposada, hem de trencar l'oblit a voltes programat i ignorat.