Fa gairebé sis mesos que no escric en aquest blog. D'alguna manera m'hi he sentit obligat. Vull parlar de Rafa Nadal. Tothom el coneix, tothom sap qui és i molts encara no han arribat a entendre el que està aconseguint el de Manacor.
El lligam que tinc amb el tennis ve de fa molts anys. Gaudia amb els partits de l'època de John McEnroe, Mats Wilander, Stefan Edberg, Ivan Lendl, Michael Stich , Boris Becker, Pete Sampras, Michael Chang, Thomas Muster, Andrés Gómez, Chris Evert, Steffi Graff, Martina Navratilova, ... També amb l'Emilio Sánchez Vicario, L'Arantxa Sánchez Vicario,la Conchita Martínez, en Sergi Bruguera, en Carles Costa, l'Albert Costa, en Berasategui, l'Àlex Corretja... I ara encara amb el grandíssim Roger Fereder, Novak Djokovic, Juan Martín del Potro, Dominique Thiem, David Ferrer, John Isner... i, sobretot, de l'omnipresent Rafael Nadal.
Quan en Nadal es retiri em sentiré orfe i tot afeccionat s'adonarà de la pèrdua. És gairebé impossible que ningú arribi a guanyar 11 Roland Garros!
Tinc 56 anys i gairebé cada any he anat a Mallorca, la meva terra estimada. Hi tinc parents i un gran amic. La meva mare és mallorquina. Visc aquesta illa com si fos meva. La mar, el menjar, l'aire, els paisatges. I Rafel Nadal també forma part de la meva Mallorca. Quan ell guanya un torneig és, humilment, com si ho fes jo. I la meva família s'ha abonat amb mi per l'admiració a aquest enorme campió. A Portocristo intenta passar desapercebut perquè sinó perdria la poca llibertat que li queda. Es va dedicar ja d'infant al tennis. Va sacrificar molt i gràcies al seu físic i a la seva ment ha arribat tant lluny i no té aturador. Els qui el coneixen diuen que és humil, amable i comprensiu. La meva dona i el meu fill el van conéixer en un funeral i ell es va mostrar obert i simpàtic en tot moment.
Però què li passa a Nadal amb Catalunya? Per què els mitjans públics com Catalunya Ràdio o TV3 el deixen de banda? Les raons estan ben clares: és del Real Madrid, defensa España, plora quan escolta l'himne espanyol, fa declaracions en les que demana eleccions anticipades, demana el diàleg a Catalunya i diu que no li agradaria que es trenqués España. I no són tan sols els mitjans. He sentit un munt de gent menysprear-lo per les seves idees. Dir-li "fatxa" i altres bestieses. Tothom és lliure d'opinar el que vulgui sinó vol imposar-ho per la força. Però hi ha "talibans" tant a la dreta com a l'esquerra: "qui no pensa com jo és un merda". Ja han intentat crucificar Joan Manuel Serrat pel mateix.
Jo no comparteixo algunes idees de Rafa Nadal. Però no l'insulto. Ho accepto. Com ell segur que accepta que un sigui independentista o comunista. Opinar és lliure. I la llibertat acaba sent el bé més preuat.
