QUICO PI DE LA SERRA: REBEL FINS A LA SEPULTURA

La meva germana Rosa Maria em va regalar per al meu aniversari el llibre "JO NO HI ERA PERÒ M'ENRECORDO" , escrit per l'argentí Alejandro Crimi . Es tracta d'una hagiografia de'n Quico Pi de la Serra. El mot "hagiografia" segons els diccionaris es refereix a "la vida dels sants". Està ben clar que aquest títol en el present llibre és absolutament irònic al referir-se a un personatge com en Quico.

El llibre està construit a partir d'una sèrie d'entrevistes que s'iniciaren l'any 2008 fins ben bé enguany. Pi de la Serra, amb l'esperit crític que no ha perdut amb el pas dels anys , parla de la seva infantesa, del seu devenir musical , dels músics que ha conegut al llarg de la seva vida , de les seves influències musicals, de política, del món de l'espectacle, de l'ofici de cantar... És un llibre recomanable i molt divertit que ens fa descobrir aspectes de'n Quico que mai no ens hauríem imaginat. El proper agost farà 73 anys. Llarga vida pel trobador revolucionari!

El primer disc que em vaig comprar d'en Pi de la Serra va ser "No és possible el que visc" de l'any 1974. Amb arranjaments del gran Jordi Sabatés, em va robar l'ànima de seguida. Des de llavors he estat un seguidor incombustible seu, malgrat la poca difusió que ha tingut en la nostra estimada terra. L'he vist actuar a l'antic Palau d'Esports l'any 1976 ple de gom a gom amb gent afamada de llibertat, a teatres de pobles arran del territori, al Palau de la Música,...  En Quico també  forma part del meu imaginari  i de la meva vida i per això el reivindico.

 També voldria afegir uns versos de la seva cançó "Sé" , enregistrada al disc "A l'Olympia " de París l'any 1975:


"Sé que la vida és amarga
per qui costa guanyar el pa
perquè les cançons que canto
ningú les vol escoltar"

I aquí us penjo un enllaç de YOUTUBE de la seva cançó "La cultura".

https://www.youtube.com/watch?v=f9GwK3wM1aQ






"DE SOLITUDS I TEMPESTES"


El proper dijous dia 9  d'abril a les 19.30  tindrà lloc la presentació del meu llibre de relats "De solituds i tempestes", al Bar "L'àngel blau" situat al carrer Sicília, 330 de Barcelona. Organitzat per la Llibreria "La Ploma" i amb la col·laboració de Gabriel M. Pérez us esperem per passar una bona  estona literària tots plegats.

VA D'HOMENATGES

OVIDI MONTLLOR    (1942-1995)

El proper 10 de març farà 20 anys de la seva mort. Ara s'en fan homenatges merescuts a dojo. Les seves lletres i la  seva música sonaran per molts llocs de Catalunya i també per Alcoi. Ja sabem prou bé la vergonyosa actitud del Partit Popular a les Corts Valencianes on, menyspreant l'Ovidi,  li han negat que enguany sigui l'Any Ovidi Montllor. Diuen que rebutjava el valencià i la seva terra. (quina vergonya!).


Jo vaig tenir la sort d'escoltar-lo en directe diverses vegades. Acompanyat pel sempre fidel i magnífic  guitarrista Toti Soler, recitava d'una manera extraordinària, amb espontaneitat i mesura, amb passió reivindicativa. Val un món només

escoltar com declamava "Els amants" de Vicent Andrés Estellés. I el seu cant també era poesia.

L'editorial Sembra editarà ben aviat el llibre "Ovidi Montllor un obrer de la paraula" escrit per Jordi Tormo i amb pròleg del cantautor Feliu Ventura. Hi ha un munt de poemes inèdits de l'Ovidi, que mostren la seva mestria en la poesia. Us recomano que no us el perdeu.

https://www.youtube.com/watch?v=OOXGMxUJOUM

DE SOLITUDS I TEMPESTES

Després d'haver-me dedicat a escriure  durant  una bona part de la meva vida, ha sortit editat per l'Editorial Círculo Rojo (grans professionals) el meu primer llibre de relats titulat "De solituds i tempestes".  És el meu primer fill literari i em fa molta il·lusió aquest fet. Poder recollir en un volum part dels relats que formen part de la meva vida personal i literària m'omple d'alegria. Finalment als ulls de molts es revelaran i deixaran de banda la seva privadesa. El meu èxit raurà en l'acollida que tingui però, per a mi, el fet de publicar-lo ja és prou important.

Vull agraïr tothom que m'ha donat el seu suport en aquest projecte i, especialment, a la meva germana Helena que em va ajudar a escollir els relats, amb la seva honestedat permanent.

Ara en tocarà la difussió . Tinc col.laboradors excel.lents en aquesta tasca i ja us faré saber els seus noms. .

Els relats expliquen històries de gent anònima, desconeguda però present. Hi ha un punt de màgia i cert desencís en aquests personatges que podríem trobar en qualsevol lloc on convivim habitualment. La imaginació està servida.

TORNEM-HI

Hola a tothom! Després de molt de temps torno a ser aquí per reactivar aquest blog , massa apagat darrerament.

Van passant els dies i, finalment, puc començar a anunciar-vos una notícia que em fa mot feliç: ben aviat publicaré el meu primer llibre de relats. Es tracta d'un procés llarg i, a voltes feixuc, però em fa moltíssima il·lusió. Així que en el moment en que el tingui a les mans, sereu els primers en saber-ho.




També voldria fer una recomanació musical:

Suposo que molts coneixeu Neil Diamond. El músic nascut a Brooklyn l'any 1941, famós per cançons com "Sweet Caroline" o "Song song blue", entre d'altres.

Jo sempre l'havia considerat com un personatge del passat, que no formava part dels meus gustos musicals, més un cantant amb orquestra que no pas un compositor complert.  Però l'any 2008 em vaig atrevir a comprar un disc seu anomenat "Home before dark" que em va deixar bocabadat. Era  música de cantautor, amb guitarra acústica, gairebé nua , trista i melancòlica però, alhora, superba.  I, enguany, n'ha tret un altre titulat "Melody road", amb més arranjaments i també acompanyaments que també m'ha robat el cor.  Us el recomano de veritat. Fins i tot el meu fill Pau canta les cançons.

25 DE MAIG DE 2014

Bon vespre!

Avui tres escriptors :


Colum McCann , autor irlandès nascut el 1965. He llegit el seu magnífic llibre del 2009, "Que el món no pari de rodar". Recomanable al cent per cent.  Al començament hi ha una citació que no és pas seva però que trobo inspiradíssima:


"Totes les vides que podríem viure,tota la gent que no coneixerem mai, que no serem mai, són pertot arreu. Això és el món"  ALEKSANDAR HEMON , El projecte Lazarus. 

Antonio Machado, extraordinari i universal poeta . Nascut el 1875 i mort en l'exili el 1939. Defensor de la llibertat  i contrari als totalitarismes i les guerres, humil i senzill. He llegit l'apassionant biografia escrita per Ian Gibson l'any 2006. Us deixo els versos finals del seu "Retrato" publicats l'any 1908:

                      Converso con el hombre que siempre va conmigo

                      -el que habla solo espera hablar a Dios un día-.

                     Mi soliloquio es plática con este buen amigo,

                    que me enseñó el secreto de la filantropía.

                     Y,en suma, nada os debo :debéisme cuanto he escrito.

                     A mi trabajo acudo; con mi dinero pago

                    el traje que me cubre y la mansión que habito,

                    el pan que me alimenta y el lecho donde yago.

                    Y cuando la hora llegue del último viaje,

                    y esté al partir la nave que nunca ha de tornar,

                    me encontraréis a bordo ligero de equipaje,

                    casi desnudo, como los hijos de la mar. 

                                

I,per acabar, Vicent Andrés Estellés, poeta valencià nascut l'any 1924 i mort el 1993. Vaig escoltar l'altre dia el disc recopilatori  "En directe" de l'estimat i enyorat  Ovidi Montllor.  En ell hi canta un poema senzillament commovedor i que em va colpir potser perquè alguns versos els podria associar a mi mateix.  És la "Sonata per a Isabel" , la seva dona. Aquí un fragment:

                                 Aquesta nit t'he mirat novament.

                                 Et tinc i et veig com et veié el meu cor

                                 el dia aquell de la fotografia.

                                 Dorms, ara, al llit, i dormen els teus fills. 

                                 En aquest gran silenci de la casa

                                 jo et vull deixar amant, amats per sempre,

                                 un ram convuls de síl.labes de vidre.

                                Al dematí potser et floriran 

                                entre les mans de timidesa invicta,

                                i volarà des d'ell brisa i colomes. 

27 ABRIL 2014

Estic content. Aquest migdia he rebut el premi de finalista del "concurs de relats de la jornada cultural 2014" de " l'Associació del Personal de la Caixa". El meu relat té com a títol "El segon". Aquests fets em motiven a seguir escrivint. Crear m'alleuja dels mals existencials. Com  m'ajuden la literatura, la música, la família i els amics. Com el paisatge de Vilanova de la Sal que veig des de la finestra de casa meva.

Us voldria explicar una petita història vital. Al final d'aquestes ratlles insereixo una imatge molt relacionada amb el meu passat . Que jo recordi la botiga va ser oberta fa un munt d'anys, quan jo sortia de l'adolescència i començava  a entrar en el mon dels adults. Però la persiana va caure de seguida per no tornar-se a alçar mai més. No en sabré el motiu com tampoc la raó de que la botiga tancada segueixi en peu  amb el rètol cada vegada més malmés pel pas del temps. Sovint he passat amb el cotxe per davant i sempre he pensat que havia de recollir aquesta fràgil perdurabilitat en alguna imatge. Però mai no hi havia hagut ocasió. Fins que fa dues setmanes vaig demanar a la meva dona que aturés el cotxe perquè jo pogués fotografiar el meu passat. Sé que algun  dia enderrocaran la botiga però , mentrestant, pensant ens els amics quan teníem  divuit anys, les cerveses i les meditacions sobre la música i les noies que ens agradaven , li vull retre el meu petit homenatge.

6/4/2014

Dimecres dia 2 d'aquest mes vaig assistir al Casal del Metge situat al número 31 de la Via Laietana de la nostra ciutat, a la presentació del llibre "AUTISME TRENQUEM EL SILENCI AMB LA POESIA". Editat per Viena Edicions , amb portada de Miguel Gallardo i  il.lustracions de Pere Cabaret conté un recull de 150 poemes escrits pel mateix nombre de poetes. La finalitat és concienciar la població sobre un trastorn amb més incidència del que hom pot pensar : l'Autisme.

El llibre, amb pròleg de Laura Borràs i Josep Cuní, forma part del Projecte Agatha, impulsat per Miquel Àngel Lladó, Eduard Miró, Víctor Panicello, Gabriel M. Pérez i Marta Pérez Sierra ; i la recaptació per les seves vendes anirà destinada a entitats de Catalunya i Balears que donen servei a les persones amb autisme i les seves famílies.

En Gabriel, gran poeta,  és el meu germà i l'Àgatha la seva filla que dóna nom al projecte. Vull agrair-li que hagi confiat en mi i m'hagi permès publicar un poema en un recull tan important com aquest.


En Gabriel :

El meu poema:                                                                                                                                                                    

ET VOLDRIA ACOMPANYAR EN EL TEU VIATGE

M'abillaré amb parracs daurats,

agafaré la capseta de música,

l'obriré amb un somrís fonedís,

i caminarem plegats vers l'horitzó.

La melodia ens anirà obrint les portes,

i mentre passegem per indrets ufanosos

et guaitaré dissimulant el meu esglai,

mentre el teu cap rumia qui sap què.

Arribarem al Teatret de la Memòria.

T'asseuràs exhultant en l'únic seient,

sortiré a escena amb un nas vermell

i riuràs i xisclaràs i picaràs de mans.

Amb la música voleiant innocentment,

tornarem plegats cap al redós.

Els teus pares et rebran amatents

i fugiré mentre t'amagues al teu clos.