VIGILANT EN LA NIT

VIGILANT EN LA NIT

diumenge, 25 de maig de 2014

25 DE MAIG DE 2014

Bon vespre!

Avui tres escriptors :


Colum McCann , autor irlandès nascut el 1965. He llegit el seu magnífic llibre del 2009, "Que el món no pari de rodar". Recomanable al cent per cent.  Al començament hi ha una citació que no és pas seva però que trobo inspiradíssima:


"Totes les vides que podríem viure,tota la gent que no coneixerem mai, que no serem mai, són pertot arreu. Això és el món"  ALEKSANDAR HEMON , El projecte Lazarus. 



Antonio Machado, extraordinari i universal poeta . Nascut el 1875 i mort en l'exili el 1939. Defensor de la llibertat  i contrari als totalitarismes i les guerres, humil i senzill. He llegit l'apassionant biografia escrita per Ian Gibson l'any 2006. Us deixo els versos finals del seu "Retrato" publicats l'any 1908:


                      Converso con el hombre que siempre va conmigo
                      -el que habla solo espera hablar a Dios un día-.
                     Mi soliloquio es plática con este buen amigo,
                    que me enseñó el secreto de la filantropía.
                     Y,en suma, nada os debo :debéisme cuanto he escrito.
                     A mi trabajo acudo; con mi dinero pago
                    el traje que me cubre y la mansión que habito,
                    el pan que me alimenta y el lecho donde yago.
                    Y cuando la hora llegue del último viaje,
                    y esté al partir la nave que nunca ha de tornar,
                    me encontraréis a bordo ligero de equipaje,
                    casi desnudo, como los hijos de la mar. 

                                




I,per acabar, Vicent Andrés Estellés, poeta valencià nascut l'any 1924 i mort el 1993. Vaig escoltar l'altre dia el disc recopilatori  "En directe" de l'estimat i enyorat  Ovidi Montllor.  En ell hi canta un poema senzillament commovedor i que em va colpir potser perquè alguns versos els podria associar a mi mateix.  És la "Sonata per a Isabel" , la seva dona. Aquí un fragment:


                                 Aquesta nit t'he mirat novament.
                                 Et tinc i et veig com et veié el meu cor
                                 el dia aquell de la fotografia.
                                 Dorms, ara, al llit, i dormen els teus fills. 
                                 En aquest gran silenci de la casa
                                 jo et vull deixar amant, amats per sempre,
                                 un ram convuls de síl.labes de vidre.
                                Al dematí potser et floriran 
                                entre les mans de timidesa invicta,
                                i volarà des d'ell brisa i colomes. 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada