27 ABRIL 2014

Estic content. Aquest migdia he rebut el premi de finalista del "concurs de relats de la jornada cultural 2014" de " l'Associació del Personal de la Caixa". El meu relat té com a títol "El segon". Aquests fets em motiven a seguir escrivint. Crear m'alleuja dels mals existencials. Com  m'ajuden la literatura, la música, la família i els amics. Com el paisatge de Vilanova de la Sal que veig des de la finestra de casa meva.

Us voldria explicar una petita història vital. Al final d'aquestes ratlles insereixo una imatge molt relacionada amb el meu passat . Que jo recordi la botiga va ser oberta fa un munt d'anys, quan jo sortia de l'adolescència i començava  a entrar en el mon dels adults. Però la persiana va caure de seguida per no tornar-se a alçar mai més. No en sabré el motiu com tampoc la raó de que la botiga tancada segueixi en peu  amb el rètol cada vegada més malmés pel pas del temps. Sovint he passat amb el cotxe per davant i sempre he pensat que havia de recollir aquesta fràgil perdurabilitat en alguna imatge. Però mai no hi havia hagut ocasió. Fins que fa dues setmanes vaig demanar a la meva dona que aturés el cotxe perquè jo pogués fotografiar el meu passat. Sé que algun  dia enderrocaran la botiga però , mentrestant, pensant ens els amics quan teníem  divuit anys, les cerveses i les meditacions sobre la música i les noies que ens agradaven , li vull retre el meu petit homenatge.