Mentre miro per la finestra i la lluna il.lumina els arbres del bosc, penso que m'agradaria posar-me l'abric i sortir al camí. Però el cor em batega massa de pressa perquè no sé què hi trobaré. Tinc por. No aquella por infantil del monstre dessota el llit. Tinc por de mi mateix , del que he fet i del que he deixat de fer. De l'avui i del demà.  I, finalment, resto assegut davant la finestra, amb els ulls ben oberts, intentant endevinar una figura prima que s'acosti cap a la casa.